És un paper fi, lluent, de colors, de densitat molt reduïda. A primer cop d'ull sembla un bon paper, de toc suau i llis, sense arrugues. Sembla el millor paper de tots, però qian el tens a les mans és massa fi, s'arruga ràpidament, si li cau una gota d'aigua, només una, ja es forada o es descoloreix, si el vols treballar amb les mans o bé es trenca o bé queda reduït a la mínima expressiói d'un full gran només se'n pot fer una petita bola perquè té poca massa, però a més a més no s'hi pot escriure ni s'hi pot imprimir. Resulta molt incomode i complicat fer-hi algun dibuix a sobre. Serveix per ben poc, potser només com estètic!!
Així és com són les nostres comarques, de fora un paisatge molt bonic però a la què rasquem una mica i deixem la superficialitat i anem a viure de cada dia de les persones, dels treballadors sorgeixen les dificultats.
Resulta que en pocs anys hem passat del Girona rai a l'ai, ai, ai Girona. Hem anat destruint la industria i l'economia només s'ha engrescat amb el sector de l'especulació en la construcció i amb el sector dels serveis, la qual cosa no ens ha permès una ocupació estable, per tant, ara som els que tenim la taxa més alta d'atur. S'han construït segones residències pels rics i poc habitatge social. Aquests dies amb les nevades s'ha fet evident que tenim la xarxa elèctrica i la de telèfon obsoletes, es va privatitzar el servei públic i per tant s'ha fet poc manteniment. Som la demarcació amb la mitjana de pensions més baixa, ja que els convenis marquen salaris més baixos que en altres demarcacions i més temporalitat, però amb els preus de consum més alts....
I així podíem anar dient...
En temps de bonança, els treballadors i treballadores vam signar contencions salarials, per tant, qui va estirar el braç més que la màniga no vam ser pas nosaltres. Els salaris han patit una pèrdua del 0,6% mentre hem viscut una època de guanys empresarials que no han repercutit en el bé comú i ara resulta que tenum unes comarques de paper de seda que a la mínima es descoloreix o es trenca!!!

Sempre parlem de quan i de com sortirem d'aquesta profunda crisi econòmica. I exigim que no sigui amb càrrec als drets laborals. Exigim que les solucions a la crisi no recaiguin en l'esforç dels de sempre, els treballadors i les treballadores. I per això, ens manifestem, fem assamblees, fem rodes de premsa, denunciem els intents dels poderosos de confondre el debat i els conceptes. Però, parlem molt menys d¡allò que és més important. La nostra representació a les empreses. Ara més que mai és fonamental que incrementem la nostra representació. Hem de ser més nombrosos i més actius. Hem d'arrivar cada cop a més centres de treball, impulsar més candidatures, convocar processos electorals i guanyar la confiança de més i més companys i companyes que ens necessiten. Som la seva veu. Ningú els escoltaria si no fos per nosaltres. I nosaltres som tots i cadascun dels nostres delegats i delegades. Per això, cal que veiem en el procés d'eleccions sindicals, no tan sols la manera d'ampliar la fortalesa de l'organització a l'hora de garantir la protecció dels drets laborals i socials, sinó també com la forma de plantar cara als que pretenen afeblir el paper dels sindicats, desplaçar-nos com a eina en mans dels treballadors i fer-nos aparèixer com entintats poc dinàmiques i menys necessàries. Però, no ho aconseguiran. En contra del que molts volen fer creure, l'afiliació a la UGT de Catalunya continua creixent, cada cop són més els delegats i les delegades del nostre sindicat. Representem el sindicalisme de la majoria, perquè la majoria sap -i no ho ha oblidat mai- que som dels seus i ens preocupen les mateixes coses. Ara més que mai ens hem de sentir forts. Amb humilitat i, com sempre, amb els peus a terra. Saben que encara hem de donar més i que ho podem fer. Però, a la vegada, satisfets per la tasca que desenvolupen els gaurebé 25.000 delegats i delegades que cada dia plantem cara als rics, als poderosos, als que tenen a les seves mans els mitjans de comunicació, als que tenen grans beneficis i ens volen escatimar fins i tot la veritat i l'honestedat d'allò que representem.

Josep Maria Alvarez Secretari General de la UGT de Catalunya

Avui dilluns 12 d'abril ha tingut lloc a la sèu d'UGT de Girona una assamblea informativa d'Avalot. Avalot és una organització juvenil independent, d'esperit lluitador i de caire social i sindicalista. Tot i ser independent, es mou sota el paraigües de la UGT de Catalunya, fet que garanteix un important suport de cares a la realització d'actes i la disposició d'informació de primera mà de nivell laboral i sindical.
Tot i ser plenament establerts al nostre país, la representació a les comarques gironines és prou minça i, amb la idea de canviar aquest rol s'ha començat a moure fils i donar un nou impuls a aquesta interessant iniciativa. Perquè a les comarques gironines també hi ha joves amb opinió, amb esperit de treball i de lluita i amb pensament crític. Amb ganes de treballar per a un futur millor per a tots i totes, amb la creença de que precisament cal començar des de la base per a poder palpar en un futur els fruits del treball d'avui.
A l'assamblea informativa, amb la presència de Chakir El Homrani com a portaveu nacional d'Avalot , en Joanjo per part de la federació de serveis (FES), Jorge Iglesias com a secretari d'organització, i na Dolors Bassa com a secretària general de la UGT a les comarques gironines (disculpes si m'oblido d'algú). S'ha parlat sobre què és Avalot, la possibilitat d'implantació a les nostres comarques i la plena disposició de la gent d'UGT per tal de tirar endavant aquest engrescador projecte. També, i aprofitant la bona assistència s'ha començat a parlar sobre els preparatius dels actes pel proper 1 de maig, dia dels treballadors.
Des de la secció sindical d'UGT d'El Delfin Verde ens posém al servei d'Avalot, oferint la mà, la força i la il·lusió dels qui començen per a crear quelcom que pot ser molt gran i certament útil per a tothom.

Ah, i per a tots els qui pogueu estar interessats, el proper dimarts 20 d'abril tindrà lloc una nova reunió a la sèu d'UGT de Girona per començar a posar fil a l'agulla.

Salut!!

Des de el Comitè i la UGT, hem reivindicant fixar el preu de l’hora extraordinària al voltant d’un valor igual o superior al que fins enguany percebien els treballadors/es.
Creiem en l’equitat que ens mereixem tots i totes, i per tant en que aquells que treballin més enllà del seu horari normal, sense importar categoria ni funcions, rebin un preu igual.
Les hores extraordinàries, són sempre voluntàries. Ningú pot ser forçat a realitzar-les, com tampoc pot voluntàriament i sense que un comandament li demani realitzar-les [l’empresa ens a indicat, que només és farà càrrec de les que ella hagi demanat directament].
També, varem indicar a la Direcció que el valor que havien donat i pagat per les hores extraordinàries de febrer era erroni; error que va reconèixer la Direcció, comprometent-se a revisar les nòmines, i pagar la diferència en la nòmina del mes de març.
El Comitè i la UGT ens posem a disposició de tots i totes, per realitzar el càlcul del valor de la hora extraordinària de tot aquell que ho desitgi, segons marca el conveni, i del salari que hauria que rebre en el mes, segons les hores extra realitzades.
En breu realitzarem una assemblea, per tal de comunicar aquells acords i desacords que haguérem arribat amb la Direcció. La participació de tots i totes, en les nostres reivindicacions és del tot necessaria.

Comitè d’Empresa