És un paper fi, lluent, de colors, de densitat molt reduïda. A primer cop d'ull sembla un bon paper, de toc suau i llis, sense arrugues. Sembla el millor paper de tots, però qian el tens a les mans és massa fi, s'arruga ràpidament, si li cau una gota d'aigua, només una, ja es forada o es descoloreix, si el vols treballar amb les mans o bé es trenca o bé queda reduït a la mínima expressiói d'un full gran només se'n pot fer una petita bola perquè té poca massa, però a més a més no s'hi pot escriure ni s'hi pot imprimir. Resulta molt incomode i complicat fer-hi algun dibuix a sobre. Serveix per ben poc, potser només com estètic!!
Així és com són les nostres comarques, de fora un paisatge molt bonic però a la què rasquem una mica i deixem la superficialitat i anem a viure de cada dia de les persones, dels treballadors sorgeixen les dificultats.
Resulta que en pocs anys hem passat del Girona rai a l'ai, ai, ai Girona. Hem anat destruint la industria i l'economia només s'ha engrescat amb el sector de l'especulació en la construcció i amb el sector dels serveis, la qual cosa no ens ha permès una ocupació estable, per tant, ara som els que tenim la taxa més alta d'atur. S'han construït segones residències pels rics i poc habitatge social. Aquests dies amb les nevades s'ha fet evident que tenim la xarxa elèctrica i la de telèfon obsoletes, es va privatitzar el servei públic i per tant s'ha fet poc manteniment. Som la demarcació amb la mitjana de pensions més baixa, ja que els convenis marquen salaris més baixos que en altres demarcacions i més temporalitat, però amb els preus de consum més alts....
I així podíem anar dient...
En temps de bonança, els treballadors i treballadores vam signar contencions salarials, per tant, qui va estirar el braç més que la màniga no vam ser pas nosaltres. Els salaris han patit una pèrdua del 0,6% mentre hem viscut una època de guanys empresarials que no han repercutit en el bé comú i ara resulta que tenum unes comarques de paper de seda que a la mínima es descoloreix o es trenca!!!